La mobilitat cap a la feina ja no és només una qüestió operativa, sinó una peça de gestió que afecta l’experiència de l’empleat, l’organització interna i, cada vegada més, el compliment normatiu. Amb la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible, les empreses amb determinats centres de treball han de disposar d’un Pla de Mobilitat Sostenible a la Feina (PMSF), negociar-lo amb la representació de les persones treballadores, implantar mesures i poder demostrar-ne l’evolució amb un seguiment periòdic.
Per això, saber com implementar la Llei de Mobilitat Sostenible a la teva empresa serà clau en un futur proper. I no, no tot serveix: no n’hi ha prou amb redactar un pla bonic que després no s’utilitza. Un PMSF útil es construeix a partir de la realitat del centre (ubicació, torns, accessos, hàbits), concreta mesures que es puguin activar sense friccions i es recolza en dades perquè el seguiment no es converteixi en una cursa d’última hora. En aquest punt, comptar amb una eina que ordeni el desplegament i faciliti el seguiment marca la diferència entre “una iniciativa” i un programa estable.
En aquest desplegament hi ha una mesura que acostuma a donar resultats abans que cap altra: el cotxe compartit per anar a la feina o carpooling. La mateixa llei inclou solucions de mobilitat “compartida i col·laborativa” com a exemple de mesures dins dels plans, i el debat públic al voltant de la norma està impulsant el carpooling com una palanca ràpida per reduir l’ús del cotxe en solitari.
Aquí és on Hybo.app encaixa de manera natural. Si el carpooling formarà part del teu PMSF, necessites que sigui fàcil per a l’usuari, ordenat per a l’empresa i mesurable per al reporting. Un mòdul de carpooling dins d’una plataforma corporativa et permet convertir “una idea” en un programa que es manté en el temps, que es pot escalar per seus o torns i que deixa traçabilitat per al seguiment del pla.
Què és la Llei de Mobilitat Sostenible i quan entrarà en vigor?
La Llei 9/2025 estableix un marc integral per impulsar una mobilitat més eficient, accessible i descarbonitzada, i introdueix eines de planificació i seguiment que també s’apliquen a la mobilitat vinculada a l’ocupació. Per a les empreses, el més rellevant no és només que existeixi la llei, sinó quines obligacions concretes activa al voltant dels desplaçaments al centre de treball i com s’espera que aquestes mesures s’implantin i es mesurin.
La llei està datada el 3 de desembre de 2025 i es va publicar al BOE el 4 de desembre de 2025; entra en vigor l’endemà de la seva publicació, és a dir, el 5 de desembre de 2025.
Llei 9/2025: què regula i per què afecta la mobilitat cap a la feina
En l’àmbit laboral, la llei impulsa a professionalitzar una cosa que moltes empreses ja gestionaven “amb pedaços”: els desplaçaments diaris al centre de treball. Quan una plantilla depèn del cotxe, apareixen problemes recurrents (col·lapses en hora punta, saturació de l’aparcament, estrès, impuntualitat, costos creixents). El PMSF converteix aquest caos en un sistema: diagnosi, mesures, adopció i millora contínua. I com més fàcil sigui convertir aquest sistema en rutina, més senzill serà mantenir-lo en el temps.
Entrada en vigor i termini d’adaptació per a les empreses
El punt que marca el calendari empresarial no és només l’entrada en vigor, sinó el termini legal per disposar del pla. La norma estableix 24 mesos des de l’entrada en vigor perquè les empreses obligades disposin de PMSF en els centres que compleixin els llindars. Això situa l’horitzó d’implantació “en ferm” al tram final de 2027, però com abans s’activi la diagnosi i una prova pilot de mesures, més fàcil serà arribar amb resultats reals al seguiment. Si des de l’inici recolzes el desplegament en una eina (per exemple, per centralitzar comunicacions, dinamitzar la participació o consolidar dades), redueixes fricció i guanyes velocitat.
Què demana la Llei de Mobilitat Sostenible a les empreses
La llei no es queda en “cal tenir un document”. Marca obligacions molt concretes: qui ha de tenir PMSF, com s’ha de negociar, què ha d’incloure i com s’ha de fer el seguiment. Això canvia la conversa interna perquè ja no n’hi ha prou amb accions aïllades o campanyes puntuals: cal un pla que es pugui sostenir i demostrar, i que no depengui d’esforços manuals cada vegada que s’hagi de reportar.
PMSF: a qui s’aplica i quines obligacions introdueix
Segons l’article 26, en el termini de 24 mesos des de l’entrada en vigor, les empreses han de disposar de plans de mobilitat sostenible a la feina per als centres de treball amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn (en els termes que estableix la llei).
A més, el mateix article exigeix que els plans siguin objecte de negociació amb la representació legal de les persones treballadores; i si no existeix representació, preveu una comissió negociadora amb participació sindical segons la representativitat. Això condiciona el projecte: cal arribar amb una diagnosi, mesures defensables i un enfocament que millori el dia a dia, no només un compliment formal.
L’article també indica que els plans han d’incloure solucions de mobilitat sostenible, citant exemples com la mobilitat activa, el transport col·lectiu, la mobilitat de baixes emissions i, molt rellevant aquí, solucions de mobilitat tant compartida com col·laborativa, a més de facilitar l’ús i la recàrrega de vehicles de zero emissions i el teletreball quan sigui possible. En aquest punt, el carpooling acostuma a ser una mesura molt implementable perquè permet activar canvis sense obres i amb impacte ràpid, especialment si es gestiona amb una solució com Hybo que facilita l’adopció i l’organització.
Seguiment, reporting i riscos d’incompliment
El PMSF no s’acaba quan s’aprova. La llei exigeix seguiment i estableix un cicle que moltes empreses passen per alt: en el termini de dos anys des de l’aprovació del pla, s’ha d’elaborar un informe de seguiment, i aquest informe es repeteix cada dos anys durant la vigència del pla. Això, a la pràctica, obliga a definir des de l’inici què mesuraràs i com obtindràs dades de manera consistent.
Pel que fa als riscos, la mateixa llei tipifica com a infracció (entre d’altres) l’incompliment de l’obligació de disposar del PMSF en termini o d’elaborar l’informe de seguiment, quan això produeixi perjudici per al sistema de mobilitat. I en el capítol sancionador fixa la quantia: les infraccions lleus amb multes de 101 a 2.000 euros i les greus de 2.001 a 6.000 euros. En aquest context, recolzar-se en una plataforma que simplifiqui el seguiment (per exemple, centralitzant activitat i mètriques) pot evitar que el reporting es converteixi en un “projecte a part” cada dos anys.
Com he d’implementar a la meva empresa la nova Llei de Mobilitat Sostenible?
Implementar la llei de manera realista és convertir-la en un procés fàcil d’executar: diagnosi, objectius, mesures, adopció i dades. Si no hi ha adopció, no hi ha impacte. I si no hi ha dades, no hi ha un seguiment defensable. La bona notícia és que no cal començar pel més complex: pots activar palanques ràpides (com el carpooling) mentre construeixes mesures a mig termini. Si a més disposes d’una solució com Hybo, pots estructurar el desplegament i fer-lo més escalable per seus, torns o col·lectius.
Diagnosi i objectius: com començar amb una base sòlida
Tot comença per saber on ets. La diagnosi no ha de ser eterna, però sí útil: percentatge de persones que venen en cotxe en solitari, zones d’origen més freqüents, hores punta reals, diferències per torns, limitacions del transport públic i barreres percebudes per la plantilla. Amb aquesta fotografia és molt més fàcil decidir quines mesures tenen sentit i, sobretot, definir objectius mesurables.
Aquí convé concretar objectius que connectin amb problemes reals del centre. Per exemple, reduir la pressió de l’aparcament en determinades franges, augmentar l’ocupació mitjana per vehicle, reduir la congestió als accessos o millorar la puntualitat. Aquests objectius són els que després et permeten construir un seguiment coherent dos anys després de l’aprovació del pla.
Pla d’acció i desplegament: mesures, negociació i calendari
Amb els objectius definits, el pla s’ha de traduir en un calendari d’implantació. Un PMSF eficaç combina mesures “ràpides” amb mesures estructurals. Les ràpides són les que pots activar sense dependre de tercers i que canvien hàbits en poques setmanes; les estructurals solen requerir més coordinació (infraestructura, acords, redissenys operatius).
En paral·lel, hi ha una feina clau: comunicació i negociació interna. Com que el PMSF es negocia, no n’hi ha prou amb anunciar-lo. Cal explicar per què es posa en marxa, quin problema resol, com es pot participar, quines regles s’apliquen i quin suport hi haurà. Aquí, un avantatge pràctic d’utilitzar Hybo és poder oferir un canal i una experiència clara per a l’empleat, evitant que el pla es dilueixi en missatges i processos dispersos.
Com crear una estratègia de carpooling per anar a la feina amb Hybo
El carpooling corporatiu funciona quan es dissenya com un programa: té regles, té suport i té continuïtat. La gent no necessita “motivació”; necessita previsibilitat. Si el programa redueix la incertesa (canvis, coordinació, cancel·lacions), l’adopció creix perquè encaixa en la rutina.
A més, el carpooling encaixa perfectament en el marc legal perquè l’article 26 inclou solucions de mobilitat compartida i col·laborativa com a exemples de mesures dins del PMSF. I la cobertura mediàtica sobre la llei ha reforçat precisament aquesta idea de “cotxe compartit” com a palanca obligada o molt esperable dins dels plans en empreses grans.
Disseny del programa: adopció, confiança i regles clares
Perquè s’utilitzi, el programa ha de resoldre frens típics: “i si un dia surto abans?”, “què passa si es cancel·la?”, “amb qui em toca?”, “com es coordina?”. Per això, el que més determina l’èxit no és el “llançament”, sinó la claredat de les regles i el suport. Una prova pilot ben escollida (seu, torn o col·lectiu amb patrons similars) permet ajustar el disseny abans d’escalar.
Quan el carpooling s’integra en la cultura del centre com una solució pràctica, deixa de ser un gest sostenible i es converteix en una millora operativa. Aquest canvi de percepció és el que el fa sostenible, i eines com Hybo ajuden a mantenir aquest ordre operatiu perquè l’hàbit es repeteixi.
Com desplegar-lo amb Hybo i convertir-lo en una mesura del PMSF
Hybo aporta estructura: el carpooling deixa de ser coordinació informal i passa a ser un programa corporatiu mesurable. Això és clau per dues raons. La primera és d’adopció: l’experiència és més ordenada, menys caòtica, i això facilita que la gent repeteixi. La segona és de compliment: si el PMSF exigeix seguiment i informe bianual, necessites dades consistents, no reconstruccions manuals.
L’enfocament que acostuma a funcionar és començar amb una prova pilot, iterar les regles i la comunicació durant les primeres setmanes i escalar amb una lectura clara dels resultats. Així el carpooling no queda com “una acció més”, sinó com una mesura central del pla, amb una eina (Hybo) que ajuda a sostenir-lo i demostrar-lo.
Cotxe compartit per anar a la feina: la mesura més ràpida d’activar
En mobilitat corporativa, una mesura ràpida és aquella que pot generar impacte sense obres, sense licitacions i sense esperar tercers. El carpooling ho aconsegueix perquè optimitza rutes que ja existeixen: persones que es desplacen al mateix centre, a hores semblants, des de zones que es repeteixen.
Aquest tipus de mesura sol ser especialment eficaç en centres amb l’aparcament tensionat, seus situades en polígons o zones on el transport públic no cobreix bé els horaris reals de la plantilla. En aquests entorns, el benefici es percep aviat: més facilitat per aparcar, menys cues als accessos, una arribada més estable i menys estrès en hora punta. I, si es gestiona amb una eina com Hybo, és més fàcil evitar que la coordinació diària es converteixi en fricció.
Quan funciona millor i quins resultats sol aportar al principi
Funciona millor quan hi ha patrons repetits: torns estables, franges d’entrada i sortida marcades o concentració geogràfica de residència. En aquests casos, el carpooling no és “canviar de mitjà”, sinó passar del cotxe en solitari al cotxe amb una ocupació més eficient. Per això es nota ràpid en el dia a dia, fins i tot abans de traduir-ho en mètriques ambientals.
Barreres típiques i com resoldre-les perquè no es “desinfli”
El carpooling es desinfla quan es llança sense estructura. La coordinació informal crea fricció amb els imprevistos, i la fricció mata la repetició. La solució és simple: regles clares, suport, comunicació sense saturació i una mesura mínima per detectar quina seu o torn necessita ajustos. Amb estructura, el programa es manté i escala; amb Hybo, a més, aquesta estructura es manté de manera més consistent i no depèn tant de la gestió manual.
KPIs i reporting: què mesurar i com obtenir informes amb Hybo
Si el PMSF exigeix seguiment i informes periòdics, mesurar no és opcional. La mesura és el que et permet demostrar la implantació, justificar decisions internes i millorar el programa amb el temps.
En carpooling hi ha tres capes que convé tenir sempre visibles: adopció, ús i impacte. Adopció és quanta gent s’hi suma i, sobretot, quanta repeteix. Ús és l’activitat real al llarg del temps. Impacte és com això es tradueix en resultats comprensibles: estimació de cotxes evitats, ocupació mitjana o alleujament de la pressió a l’aparcament i als accessos (segons la teva metodologia interna).
KPIs imprescindibles per al carpooling i la mobilitat cap a la feina
Un programa pot tenir molts indicadors, però si vols un sistema simple i defensable, prioritza mètriques que connectin amb l’objectiu del pla. Si el problema és l’aparcament, mesura allò que t’ajuda a alliberar places. Si el problema és la congestió als accessos, mesura allò que redueix els pics en hora punta. I si l’objectiu és la sostenibilitat, defineix una metodologia consistent per estimar l’impacte, de manera que puguis comparar tendències en el temps i reportar-les de manera estable.
Com convertir les dades en informes útils amb Hybo
Quan el carpooling es gestiona dins d’Hybo, el reporting és molt més sostenible perquè no depèn de capturar dades manualment. Això facilita l’anàlisi per seu o per torn, permet veure tendències i fa més fàcil explicar “què s’ha implantat i com ha evolucionat” quan arribi el moment de l’informe de seguiment dos anys després de l’aprovació del pla (i cada dos anys posteriorment). A més, ajuda que el carpooling s’entengui internament com un programa corporatiu, no com una suma d’acords informals.
Preguntes freqüents sobre mobilitat sostenible i carpooling a les empreses
La obligació del PMSF s’aplica per empresa o per centre de treball?
S’aplica per centre de treball i depèn dels llindars de plantilla o torn que fixa l’article 26. Això implica que una empresa amb diverses seus pot tenir centres obligats i altres que no, i que la implantació s’ha d’adaptar a realitats diferents segons la ubicació o els torns.
Quin és el termini per disposar del Pla de Mobilitat Sostenible a la Feina?
La llei fixa un termini de vint-i-quatre mesos des de l’entrada en vigor per disposar de PMSF als centres obligats.
El PMSF s’ha de negociar amb la representació legal de les persones treballadores?
Sí. L’article 26 estableix que els plans han de ser objecte de negociació amb la representació legal; i si no existeix, preveu una comissió negociadora amb participació sindical segons la representativitat.
El cotxe compartit és obligatori o una opció dins del PMSF?
La llei exigeix un PMSF i assenyala que ha d’incloure solucions de mobilitat sostenible, entre elles solucions de mobilitat compartida i col·laborativa, on encaixa el carpooling. A més, a nivell mediàtic s’ha interpretat com una de les mesures més esperables per a centres grans per la seva rapidesa d’activació.
Quins KPIs mínims hauria de mesurar des del primer mes?
Per no perdre’t, comença per indicadors que et permetin demostrar implantació i evolució: adopció (ús recurrent), ús (activitat sostinguda) i impacte (ocupació mitjana o estimació de cotxes evitats, segons la metodologia). Amb això pots iterar el programa i preparar el seguiment bianual amb una base sòlida.
Què aporta Hybo en comparació amb organitzar el carpooling de manera informal?
Aporta estructura, continuïtat i traçabilitat. Si el carpooling ha de formar part del PMSF, la diferència entre “existir” i “implantar-se” està en què es mantingui en el temps, sigui fàcil per a l’usuari i generi dades consistents per al seguiment i l’informe.
